Poemas y Relatos. Portal de Literatura.



Alfred Nobel

 

¿On és lo lloc on ma pensa repose?
AUSIÀS MARCH

 

¿On és lo lloc on ma pensa repose?
¿On serà, on, que mon voler contente?
Ab escandall jo cerc tot fons e tempte
e port no trob on aturar-me gose.

Lo que dabans de tot vent me guardava
és envers mi cruel plaja deserta;
vagabund vaig la casa qui m'és certa;
treball és gran en part on jo vagava.

¿On és aquell delit quan jo pensava
ésser amat de la qui m'entenia
tot mon voler i el seu no em defenia
d'amar en tant com son poder bastava?

Tots los senyals que amor donen a entendre
en ella viu, no tolent-ne l'obra.
¿Qui és aquell que en amor tant descobra
que no en pogués, d'ella, sentiment pendre?
Ja res del món dolor no em pot defendre,
perdut és ja tot lo goig de mon viure,
a mos amics de tristor puc escriure,
no em basta temps a poder-me'n rependre.

Tant la tristor ha afalagat ma pensa
que tot m'és trist quant puc oir ne veure,
tant, que m'és greu que jo vinga en creure
que a tristor jo pusca haver defensa.
Puix que amor ab lo cor ferm dispensa
que, sos delits, follament los espere
e per açò del món me desespere,
car sens amor tot delit m'és ofensa,
l'arma coman a Déu, lo qui l'ha feta,
lleixant lo cos desastruc per mal astre:
ja no li plau de sos volers lo rastre,
puix ab dolor viu per ell no discreta.