Poemas y Relatos. Portal de Literatura.



Alfred Nobel

 

 

EL BURGÈS
Joan Oliver

 

Es lleva a dos quarts d'una,
es banya i es perfuma
i amb l'aiga nou que té,
corre a firmar una estona
a un banc de Barcelona
on fot de conseller.

Finida l'àrdua tasca,
i per no caure en basca,
es pren un vermut complet
a un club de senyorassos
tibats, lluents i grassos
que ja ho tenen tot fet.

Allà mateix el maître,
vinclant l'esquena dreta,
li cantarà el menú.
Ell triarà una truita
de llagostins poc cuita
i un palpissàs mig cru.

És l'ofici del burgès:
menjar, jeure i no fer res.

Un cop llesta la teca
se'n va a la biblioteca,
s'enfonsa en el sofà
i dorm la migdiada,
l'armilla descordada
i un rot al paladar.

Després el gran sapastre
s'arribarà a cal sastre
per emprovar-se un tern:
l'arruga de l'espatlla,
dels pantalons la ratlla,
l'amplada de l'infern.

Més tard com cada dia
seurà a la barberia
on el perfilaran.
-L'altre barbut.- La cita:
que avui toca Lolita
i cap al restaurant.

És l'ofici del burgès:
menjar, jeure i no fer res.

Endrapa en tres passades
tan densament cuinades
que ja no poden més.
Amb el que els mosso els cobra
a casa d'un manobre
viurien tot un mes.

Mata llavors tres hores:
a un fosc bar dels afores
es prenen molts gin fish.
Amb la saliva amarga.
fent una cara llarga,
pugen tots dos al pis.

Al pis de l'amigueta,
que li farà, pobreta,
l'amor sense perills.
I a casa, a darrera hora,
on vetlla, i potser plora,
la mare dels seus fills.

És l'ofici del burgès:
menjar, jeure i no fer res.