Poemas y Relatos. Portal de Literatura.




Alfred Nobel

 

 

La nit de la Purissima

 

Quin cel més blau aquesta nit!
Sembla que s vegi l'Infinit
en tota sa grandesa,
en tota sa dolcesa;
l'Infinit sense vels,
més enllà de la lluna i dels estels.

La lluna i els estels brillen tant clâ
en el blau infinit de la nit santa,
que l'ànima s'encanta
enllà...

Aquesta nit és bé una nit divina:
la Purissima, del cel
va baixant per'quest blau que ella il·lumina,
deixant més resplendors en cada estel.

Per la nit de Desembre ella devalla,
i l'aire s'atempera, i el món calla.
Devalla silenciosa...
Ai, quina nit més blava i més hermosa!

Joan Maragall - 1897